EXAMEN RESOLT DE VALENCIÀ DE LES PAU, 2

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

ELS INDIS

Els «indis» americans són ja gairebé només un record, encara que han tingut un paper molt rellevant en la història del país. Els conqueridors que van arribar aquí al segle XV es pensaven que anaven a les Índies, i per això van anomenar indis els nadius. La història d’aquests pobles des d’aleshores, resumint-la dràsticament, és la història d’una gent (els conqueridors espanyols, francesos i anglesos) que necessitaven terres i riqueses, i d’uns altres (els nadius) que per tant havien de recular cap a l’oest, sisplau per força, i que finalment han perdut les terres completament i ara són ja només objecte de curiositat «arqueològica» o museística («els nobles salvatges») o de menyspreu i d’enuig (simplement «els salvatges») de part dels «blancs». Les pressions brutals van començar el 1829. A l’hivern de 1838-39 l’exèrcit federal foragita més de 40.000 cheroquees (del territori de l’actual Geòrgia) per un interminable «camí de llàgrimes» que costarà la vida a diversos milers. Els seminoles de la Florida seguiran el mateix destí.

Després de la guerra civil entre esclavistes i antiesclavistes (1861ss), els nadius seran els més malparats: des de 1887 fins ara mateix se succeeixen les lleis de «repartiment» (és a dir d’expropiació) de terres, alhora que els indis van quedant cada cop més esbarriats i delmats.

Algun científic i sobretot algun polític i alguna persona del carrer encara es pregunten, sense dissimular el menyspreu i la indignació, «què caram volen» o «què n’hem de fer» dels indis. La llei universal i eterna de la conquesta, de la necessitat d’espai, de l’ànsia de poder i de riquesa. El cas és que amb ells s’han perdut unes 300 llengües que parlaven i innombrables dialectes. Avui queden unes quantes comunitats d’indis en reserves, indrets generalment muntanyosos i més o menys «independents»: mantenen amb l’Estat relacions de cosoberania i els forasters que s’endinsen en una reserva tenen prohibit el pas en certs llocs que els nadius es reserven amb més intimitat. L’Estat, en compensació de les malvestats històriques, els paga una certa quantitat de diners que per a molts són suficients per viure, i aquesta mesura més aviat juga contra ells: viuen aïllats i sense cap estímul econòmic ni cultural, amb la qual cosa es van esllanguint com a individus i com a comunitats. Sembla que l’alcoholisme és problema habitual.

Joan Solà, fragment d’una conferència publicada dins Les claus del canvi lingüístic, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt]

b) Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]

c) És aquest un text només expositiu? Justifiqueu la vostra resposta amb exemples concrets extrets del text. [0’5 punts]

d) Expliqueu quin ús fa

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) [1 punt] Digueu com es pronuncien les consonants (les esses) subratllades.

1. els conqueridors: sorda o sonora?

2. al segle: sorda o sonora?

3. les Índies: sorda o sonora?

4. els nadius: sorda o sonora?

b) Escriviu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen al text. [1 punt]

1. gairebé

2. rellevant

3. innombrable (al text: “innombrables”)

4. indret (al text: “indrets”)

c) Digueu quin tipus d’oracions subordinades són les que hi ha destacades en aquests fragments i quina funció sintàctica fan. [1 punt]

1. “Els conqueridors que van arribar aquí al segle XV es pensaven que anaven a les Índies i [...]”

2. “A l’hivern de 1838-39 l’exèrcit federal foragita més de 40.000 cheroquees (del territori de l’actual Geòrgia) per un interminable «camí de llàgrimes» que costarà la vida a diversos milers”

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Què opines sobre les qüestions que planteja el text? Coneixes altres casos semblants (històrics o actuals)? Com es podrien

Qüestions

1.-  

a) El tema del text és el procés de desaparició dels indis americans. Per tant, el títol és parcialment temàtic, perquè no podem saber a quins indis es refereix ni quins són els aspectes concrets relacionats amb aquests que es tractaran en el text.

El text és predominantment expositiu, perquè té la finalitat de donar informació, d’explicar-la, de fer-la comprendre. Es tracta d’un fragment d’una conferència de Joan Solà publicada dins Les claus del canvi lingüístic. Amb tot, té aspectes argumentatius, com es veurà en la solució de la pregunta c) .

El text tracta les causes i les conseqüències de la desaparició dels pobles indígenes a Amèrica. L’esquema organitzatiu que presenta és de causa / conseqüència amb dues parts diferenciades:

La primera part, que correspondria als dos primers paràgrafs, parteix d’un problema inicial: Els «indis» americans són ja gairebé només un record, encara que han tingut un paper molt rellevant en la història del país. A continuació, el text exposa les causes històriques que expliquen el procés d’eliminació dels indis americans.

La segona part correspondria al tercer paràgraf, on s’explica la situació actual dels indis americans, les conseqüències del procés històric i les condicions en què viuen a hores d’ara.

b) Encara que van tenir un paper important en la història del seu país, actualment hi ha pocs indis americans. Els conqueridors van arribar a les seues terres en el segle XV i, a partir d’aquell moment, la història d’aquest poble fou la història del seu extermini. Foren arraconats progressivament cap a l’oest i la població índia es va reduir considerablement.

S’han perdut, també, més de 300 llengües indígenes. Avui en dia només queden unes poques comunitats índies en «reserves», on viuen aïllats, en condicions precàries i sense estímuls culturals.

c) Aquest text no és només expositiu, sinó que té també un caràcter argumentatiu. L’autor hi explica i argumenta per què els indis americans han patit un procés d’opressió per part dels colonitzadors i per què les condicions actuals en què viuen són totalment injustes.

A més, en el fragment es poden identificar nombrosos elements valoratius i marques de modalització que fan explícit el punt de vista que adopta l’autor en la seua argumentació, com ara: sisplau per força, i que finalment han perdut les terres completament i ara són ja només objecte de curiositat «arqueològica» o museística («els nobles salvatges») o de menyspreu i d’enuig (simplement «els salvatges») de part dels «blancs» (línies 8, 9 i 10).

d) L’autor hi fa servir la cursiva i les cometes per a matisar el significat de les paraules. La paraula «indis» hi apareix entre cometes per a explicar que es tracta dels nadius americans i no dels indis de l’Índia. En el cas de la paraula «arqueològica», les cometes indiquen que fa referència al que queda de la població indígena, cosa que dóna a l’expressió un efecte irònic. En «nobles salvatges», la cursiva remarca el doble sentit de la paraula noble i les cometes assenyalen el contrast irònic d’aquesta paraula amb «salvatges ». En «salvatges» i «blancs» les cometes qüestionen clarament el mateix significat dels mots: qui eren veritablement els salvatges? El mateix passa amb la paraula «repartiment », que volia dir ‘repartiment per als colonitzadors’, no per als indis.

2.-

a) 1. Sorda. 2. Sorda. 3. Sonora. 4. Sonora.

b) 1. Quasi. 2. Important. 3. Molts. 4. Lloc.

c) 1. Es tracta d’una subordinada substantiva en funció de complement directe. El que és una conjunció amb funció de connector. 2. Es tracta d’una proposició subordinada adjectiva de relatiu, que fa la funció de complement del nom de un interminable camí de llàgrimes. El pronom relatiu que té la funció de connector; introdueix la proposició subordinada i, al mateix temps, acompleix la funció de subjecte d’aquesta proposició, perquè substitueix un interminable camí de llàgrimes: Un interminable camí de llàgrimes costarà la vida a diversos milers.

3.-

 a) La difusió que de, manera progressiva, ha aconseguit l’obra de Miquel Martí i Pol l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del

segle XX. Aquesta estimació i popularitat s’expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l’hermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu poètica, i l’experiència biogràfica que comunica, són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest ressò. En aquest interés hi ha tingut un pes innegable la interpretació que, d’una part de la seua obra, n’ha fet el cantant Lluís Llach, si bé, per damunt de tot, cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l’amor, l’experiènciamoral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge que sol defugir l’artificiositat.

b) La qüestió que planteja el text és un cas molt clar de genocidi o extermini d’un poble. Poden esmentar-se’n molts exemples: el procés de colonització d’Amèrica per part dels europeus, que va comportar l’eliminació física de la majoria de la població indígena; l’extermini dels armenis a Turquia durant la Primera Guerra Mundial; l’holocaust dels jueus que van dur a terme els nazis durant la Segona Guerra Mundial; les purgues massives perpetrades pels khmers rojos de Pol Pot, a Cambotja, que van acabar amb l’assassinat de la quarta part del país… Unes altres vegades, sense arribar a l’eliminació física, s’ha produït l’opressió de comunitats que han vist greument disminuïts els seus drets socials, econòmics o culturals. Aquestes situacions solament es poden resoldre a partir d’una presa de consciència de les comunitats oprimides per a aconseguir els seus drets. La seua lluita tindrà més probabilitats d’èxit si aconsegueixen la implicació d’organismes internacionals.

© Oxford University Press España, S. A.