sábado, 1 de diciembre de 2012

EXAMEN RESOLT DE VALENCIÀ DE LES PAU



OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents
ENLLÀ DE L’HORITZÓ
Capítol I
Quan els exèrcits de Franco començaren seriosament l’assajament de Madrid i iniciaren uns sovintejats i devastadors bombardeigs de la capital, ens assabentàrem que el govern de Largo Caballero decidí anar-se’n a València. Llavors, primeria de novembre, es va desfermar l’atac general contra la capital d’Espanya; el capità general, Miaja, amb pràcticament l’únic ajut de les enfervorides masses populars esquerranes i la decidida i intel·ligent col·laboració dels comunistes, organitzà una defensa efectivament heroica i sangonosa, com han relatat després tots els comentaristes i com aleshores es podia sentir clar en les emissions de la ràdio republicana i es podia deduir de les raons especioses1 de les emissores feixistes. Tanmateix, la situació en una ciutat tan enorme era greu, i no va trigar a començar-hi l’evacuació de dotzenes de milenars2 de veïns que consumien queviures i no feien cap falta per a tal esforç –vells, malalts, moltes dones, xics–. En fi va començar aquell tràfec trist, confús i descoratjador dels refugiats, que va durar molt de temps.
El País Valencià –potser el menys amenaçat directament per l’avanç dels feixistes, a causa de la seua llunyania dels fronts– fou força sol·licitat amb preferència per les seues planes costaneres i d’agricultura rica que garantia un bon aprovisionament.
Damunt, ací dominava la massa d’esquerres, que es llançà amb gran generositat a rebre aquells castellans pobres i dissortats i ja sense casa ni fogar que solem dir. El clima dolç de vora mar n’era un altre al·licient.
La vila de Cassana, interior, de clima tan fred o més que el de Madrid, d’una riquesa agrícola normal però no exuberant, darrerament tampoc no va ser-ne una excepció, i un dia de tants –ja dins l’any 37– hi van aparèixer autobusos i camions plens de fugitius.
Era a mitjan matí, un matí [...] de la darreria de l’hivern. Toni Bernabeu, àlias el Senyalat, secretari del Partit Comunista local, membre influent del Comitè Provincial del Partit i president del Consell d’Administració de la Col·lectivitat Agrícola de la U.G.T. [...], va entrar en la nostra oficina.
– Cal que deixeu ara una mica la feina, que molt prompte arribaran al poble els refugiats –va dir-nos.
Enric Valor, Enllà de l’horitzó, València, Tàndem Edicions, 1991, p. 7-8; començament de capítol I.
1 Especiós/ -osa ‘enganyós amb bella aparença’
2 Milenar ‘miler’.


1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt]
b) Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]
c) A quina varietat dialectal podem adscriure el text? Cal que fonamenteu la
vostra resposta amb exemples concrets extrets del text. [0’5 punt]
d) Identifiqueu i expliqueu les marques de modalització que hi ha al text. [0’5]
2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Digueu com es pronuncien les vocals subratllades. [1 punt]
1. govern: oberta o tancada?
2. llavors: oberta o tancada?
3. novembre: oberta o tancada?
4. poble: oberta o tancada?
b) Escriviu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen
al text. [1 punt]
1. assabentar-se (al text: “ens assabentàrem”)
2. trigar
3. queviures
4. darrerament
c) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases
següents; després, torneu a escriure les dues frases substituint les estructures
subratllades pel pronom feble que corresponga en cada cas. [1 punt]
1. “la situació en una ciutat tan enorme era greu”
2. “va entrar en la nostra oficina”
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
(Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Narra una situació semblant a la del text d’Enric Valor que hages vist en una
pel·lícula o que hages llegit. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

S O L U C I Ó D E L A P R O V A D ’ A C C É S AUTORA: Aurora Clari
Qüestions
1.- a) El tema és l’arribada de refugiats al País Valencià procedents de Madrid. Hi podem distingir dues parts bàsiques. La primera està formada pels dos primers paràgrafs, en què es narra l’ofensiva de Franco contra Madrid i la situació desesperada dels republicans assetjats. Com a conseqüència, el govern republicà decideix desplaçar-se a València (primer paràgraf ); també s’hi expliquen les raons per les quals es trià el País Valencià i l’acollida que hi reberen els refugiats castellans (segon paràgraf ). En la segona part, corresponent al tercer paràgraf, l’acció se centra a Cassana, un poble de l’interior del País Valencià
 b) Quan es va desfermar l’atac general de l’exèrcit de Franco contra Madrid, el capità general dels republicans, Miaja, va organitzar la defensa de la capital, però, a causa de la gravetat del setge, es va haver d’evacuar part de la població. Els refugiats es van dirigir al País Valencià, que oferia un bon aprovisionament d’aliments i un clima càlid; a més, hi predominava la gent d’esquerra, que va acollir generosament els refugiats. A Cassana, poble de l’interior del País Valencià, van començar a arribar-ne uns quants. Toni Bernabeu, el secretari del Partit Comunista de Cassana, va informar de la pròxima arribada dels refugiats perquè començaren els preparatius per a acollir-los.
c) El text pertany a l’àmbit literari. S’hi utilitza un llenguatge molt formal i un lèxic riquíssim (fogar, especioses o milenar). Pel que fa a la varietat dialectal geogràfica a què es pot adscriure, presenta alguns trets del dialecte valencià, com l’adverbi ací (línia 17) o el possessiu seua, seues (línies 16 i 17). Tot i això, és un text poc marcat pel que fa a la varietat geogràfica (que és el que cal remarcar amb vista a l’alumnat), ja que al costat d’aquestes formes valencianes en trobem d’altres que l’acosten al català oriental, fins i tot al central, com ara trigar (línia 10), l’adverbi força (línia 15) i el substantiu feina (línia 28).
d) Entre altres fenòmens modalitzadors, hi ha aquests:
• adjectivació valorativa en sintagmes, com per exemple: sovintejats i devastadors bombardeigs de
la capital (línia 2), enfervoridesmasses populars esquerranes (línia 5), decidida i intel·ligent col·laboració (línia 5), raons especioses (línia 8), amenaçat (participi amb funció adjectival, línia 14), castellans pobres i dissortats (línia 18), etc.;
• ús d’adverbis valoratius, com ara en aquests sintagmes: es podia sentir clar (línia 8), organitza una defensiva efectivament heroica i sangonosa (línies 6 i 7), fou força sol·licitat (línia 15), amb gran generositat (línia 17), etc.;
• ús de verbs valoratius en sintagmes, com per exemple: ací dominava la massa d’esquerres que es llançà (línia 17).
2.-_ a) 1. Oberta. 2. Tancada. 3. Tancada. 4. Oberta.
        b) 1. Informar-se. 2. Demorar, tardar, endarrerir-se. 3. Aliments. 4. Últimament.
        c) 1. la situació en una ciutat tan enorme era greu: funció d’atribut. S’ha de substituir per ho. El sintagma quedaria, doncs, així: la situació en una ciutat tan enorme ho era. 2. va entrar en la nostra oficina: funció de circumstancial de lloc; no va introduït per la preposició de; per tant, cal substituirlo pel pronom feble hi. Quedaria així: hi va entrar.
3.- a) Des que es va publicar la seua primera novel·la, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. A la darreria de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana —nom d’un poble imaginari de les comarques del sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel
·les, que constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle XX, Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social, la dels terratinents valencians de les comarques del sud. La producció literària de l’autor inclou també les Rondalles valencianes. En aquesta obra Valor no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sinó que en va novel·litzar els personatges i les circumstàncies.
El resultat és la creació d’un món literari fascinant.
     b) Entre el dia 26 de gener i el 10 de febrer de 1939 uns 300 000 fugitius travessaren la frontera francesa. Franco havia guanyat la Guerra Civil Espanyola i anuncià represàlies contra els republicans. Es calcula que la fugida afectà més de mig milió de persones, de les quals 40 000, aproximadament, eren valencians. Aquests fugitius es veieren obligats a abandonar la seua terra i buscar asil en uns altres països. Des dels ports de València, Gandia i Maó salparen
vaixells cap a Marsella; des d’Alacant, cap a Orà. La major part van preferir quedar-se al sud de França, perquè hom pensava que la dictadura duraria poc. Però ben aviat França va ser envaïda pels nazis i alguns dels refugiats republicans acabaren en camps de concentració, com el de Mauthausen. D’altres van poder fugir a uns altres països, especialment a Rússia i a Mèxic. En aquest darrer país, que mai no va reconéixer el règim de Franco, el president Lázaro Cárdenas hi acollí més de 3 000 exiliats i el 1940 publicà un decret pel qual els republicans espanyols es naturalitzaven i hi podien viure amb normalitat.

© Oxford University Press España, S. A.                                     V a l e n c i à : L l e n g u a i L i t e r a t u r a

No hay comentarios:

Publicar un comentario