OPCIÓ A
Llegiu aquest text i
responeu les qüestions següents
ENLLÀ DE L’HORITZÓ
Capítol I
Quan els exèrcits de Franco començaren seriosament l’assajament de
Madrid i iniciaren uns sovintejats i devastadors bombardeigs de la capital, ens
assabentàrem que el govern de Largo Caballero decidí anar-se’n a València.
Llavors, primeria de novembre, es va desfermar l’atac general contra la capital
d’Espanya; el capità general, Miaja, amb pràcticament l’únic ajut de les
enfervorides masses populars esquerranes i la decidida i intel·ligent
col·laboració dels comunistes, organitzà una defensa efectivament heroica i
sangonosa, com han relatat després tots els comentaristes i com aleshores es
podia sentir clar en les emissions de la ràdio republicana i es podia deduir de
les raons especioses1 de les emissores feixistes. Tanmateix, la situació en una
ciutat tan enorme era greu, i no va trigar a començar-hi l’evacuació de
dotzenes de milenars2 de veïns que consumien queviures i no feien cap falta per
a tal esforç –vells, malalts, moltes dones, xics–. En fi va començar aquell
tràfec trist, confús i descoratjador dels refugiats, que va durar molt de
temps.
El País Valencià –potser el menys amenaçat directament per l’avanç
dels feixistes, a causa de la seua llunyania dels fronts– fou força sol·licitat
amb preferència per les seues planes costaneres i d’agricultura rica que
garantia un bon aprovisionament.
Damunt, ací dominava la massa d’esquerres, que es llançà amb gran
generositat a rebre aquells castellans pobres i dissortats i ja sense casa ni
fogar que solem dir. El clima dolç de vora mar n’era un altre al·licient.
La vila de Cassana, interior, de clima tan fred o més que el de
Madrid, d’una riquesa agrícola normal però no exuberant, darrerament tampoc no
va ser-ne una excepció, i un dia de tants –ja dins l’any 37– hi van aparèixer
autobusos i camions plens de fugitius.
Era a mitjan matí, un matí [...] de la darreria de l’hivern. Toni
Bernabeu, àlias el Senyalat, secretari del Partit Comunista local, membre
influent del Comitè Provincial del Partit i president del Consell
d’Administració de la Col·lectivitat Agrícola de la U.G.T. [...], va entrar en
la nostra oficina.
– Cal que deixeu ara una mica la feina, que molt prompte arribaran
al poble els refugiats –va dir-nos.
Enric Valor, Enllà de l’horitzó, València, Tàndem Edicions,
1991, p. 7-8; començament de capítol I.
1 Especiós/ -osa ‘enganyós
amb bella aparença’
2 Milenar ‘miler’.
1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriviu el tema i
les parts bàsiques del text [1 punt]
b) Resumiu el contingut
del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]
c) A quina varietat
dialectal podem adscriure el text? Cal que fonamenteu la
vostra resposta amb
exemples concrets extrets del text. [0’5 punt]
d) Identifiqueu i
expliqueu les marques de modalització que hi ha al text. [0’5]
2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Digueu com es
pronuncien les vocals subratllades. [1 punt]
1. govern: oberta
o tancada?
2. llavors:
oberta o tancada?
3. novembre:
oberta o tancada?
4. poble: oberta
o tancada?
b) Escriviu un sinònim
dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen
al text. [1 punt]
1. assabentar-se (al
text: “ens assabentàrem”)
2. trigar
3. queviures
4. darrerament
c) Digueu la funció
sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases
següents; després,
torneu a escriure les dues frases substituint les estructures
subratllades pel pronom
feble que corresponga en cada cas. [1 punt]
1. “la situació en una
ciutat tan enorme era greu”
2. “va entrar en la
nostra oficina”
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Explica les
característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
(Extensió: 150 paraules)
[2 punts]
b) Narra una situació
semblant a la del text d’Enric Valor que hages vist en una
pel·lícula o que hages
llegit. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
S O L U C I Ó D E L A
P R O V A D ’ A C C É S AUTORA: Aurora Clari
Qüestions
1.- a) El tema és l’arribada
de refugiats al País Valencià procedents de Madrid. Hi podem distingir dues
parts bàsiques. La primera està formada pels dos primers paràgrafs, en què es
narra l’ofensiva de Franco contra Madrid i la situació desesperada dels
republicans assetjats. Com a conseqüència, el govern republicà decideix
desplaçar-se a València (primer paràgraf ); també s’hi expliquen les raons per
les quals es trià el País Valencià i l’acollida que hi reberen els refugiats
castellans (segon paràgraf ). En la segona part, corresponent al tercer
paràgraf, l’acció se centra a Cassana, un poble de l’interior del País Valencià
b) Quan es va desfermar
l’atac general de l’exèrcit de Franco contra Madrid, el capità general dels
republicans, Miaja, va organitzar la defensa de la capital, però, a causa de la
gravetat del setge, es va haver d’evacuar part de la població. Els refugiats es
van dirigir al País Valencià, que oferia un bon aprovisionament d’aliments i un
clima càlid; a més, hi predominava la gent d’esquerra, que va acollir
generosament els refugiats. A Cassana, poble de l’interior del País Valencià,
van començar a arribar-ne uns quants. Toni Bernabeu, el secretari del Partit
Comunista de Cassana, va informar de la pròxima arribada dels refugiats perquè començaren
els preparatius per a acollir-los.
c) El text pertany a l’àmbit literari. S’hi utilitza un llenguatge molt
formal i un lèxic riquíssim (fogar, especioses o milenar). Pel que fa a la
varietat dialectal geogràfica a què es pot adscriure, presenta alguns trets del
dialecte valencià, com l’adverbi ací (línia 17) o el possessiu seua, seues
(línies 16 i 17). Tot i això, és un text poc marcat pel que fa a la varietat geogràfica
(que és el que cal remarcar amb vista a l’alumnat), ja que al costat d’aquestes
formes valencianes en trobem d’altres que l’acosten al català oriental, fins i
tot al central, com ara trigar (línia 10), l’adverbi força (línia 15) i el substantiu
feina (línia 28).
d) Entre altres fenòmens
modalitzadors, hi ha aquests:
• adjectivació valorativa en sintagmes, com per exemple: sovintejats
i devastadors bombardeigs de
la capital (línia 2), enfervoridesmasses populars
esquerranes (línia 5), decidida i intel·ligent col·laboració (línia
5), raons especioses (línia 8), amenaçat (participi amb funció
adjectival, línia 14), castellans pobres i dissortats (línia 18),
etc.;
• ús d’adverbis valoratius, com ara en aquests sintagmes: es
podia sentir clar (línia 8), organitza una defensiva efectivament heroica
i sangonosa (línies 6 i 7), fou força sol·licitat (línia 15), amb gran
generositat (línia 17), etc.;
• ús de verbs valoratius en sintagmes, com per exemple: ací
dominava la massa d’esquerres que es llançà (línia 17).
2.-_ a) 1. Oberta. 2. Tancada. 3. Tancada. 4.
Oberta.
b) 1. Informar-se. 2. Demorar,
tardar, endarrerir-se. 3. Aliments. 4. Últimament.
c) 1. la situació en una
ciutat tan enorme era greu: funció d’atribut. S’ha de substituir per ho.
El sintagma quedaria, doncs, així: la situació en una ciutat tan enorme ho
era. 2. va entrar en la nostra oficina: funció de
circumstancial de lloc; no va introduït per la preposició de; per tant, cal
substituirlo pel pronom feble hi. Quedaria així: hi va entrar.
3.- a) Des que es va publicar
la seua primera novel·la, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la
narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària.
A la darreria de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a publicar les
novel·les del cicle de Cassana —nom d’un poble imaginari de les comarques del
sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda
(1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel
·les, que constitueixen una crònica de la societat rural de
Cassana de la primera meitat del segle XX, Valor hi rememora les seues
vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social, la dels
terratinents valencians de les comarques del sud. La producció literària de
l’autor inclou també les Rondalles valencianes. En aquesta obra Valor no es va
limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sinó que en va
novel·litzar els personatges i les circumstàncies.
El resultat és la
creació d’un món literari fascinant.
b) Entre el dia 26 de
gener i el 10 de febrer de 1939 uns 300 000 fugitius travessaren la frontera
francesa. Franco havia guanyat la Guerra Civil Espanyola i anuncià represàlies contra
els republicans. Es calcula que la fugida afectà més de mig milió de persones,
de les quals 40 000, aproximadament, eren valencians. Aquests fugitius es
veieren obligats a abandonar la seua terra i buscar asil en uns altres països.
Des dels ports de València, Gandia i Maó salparen
vaixells cap a Marsella; des d’Alacant, cap a Orà. La major part
van preferir quedar-se al sud de França, perquè hom pensava que la dictadura
duraria poc. Però ben aviat França va ser envaïda pels nazis i alguns dels
refugiats republicans acabaren en camps de concentració, com el de Mauthausen.
D’altres van poder fugir a uns altres països, especialment a Rússia i a Mèxic.
En aquest darrer país, que mai no va reconéixer el règim de Franco, el
president Lázaro Cárdenas hi acollí més de 3 000 exiliats i el 1940 publicà un
decret pel qual els republicans espanyols es naturalitzaven i hi podien viure
amb normalitat.
© Oxford University Press España, S. A. V a l e n c i à : L l e n g u a i L i t e r a t u r a
No hay comentarios:
Publicar un comentario