2.- Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
Nascut a Castalla, l’Alcoià, el 1911, durant els anys de la
dictadura franquista la vocació narrativa de Valor va quedar en un segon terme,
ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica normativa al País
Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge i La flexió verbal. Va ser col·laborador
del Diccionari català-valencià-balear i del Diccionari etimològic i
complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Durant aquests anys la
vocació literària d’Enric Valor es va materialitzar amb l’aparició d’una novel·la,
L’ambició d’Aleix, i de les Rondalles valencianes, en una sèrie de volums que
han tingut un ressò ben ampli. La dedicació de Valor a les rondalles respon a
la
passió de contar i a la voluntat de difondre el coneixement del país, del
paisatge i de la llengua. Valor no es va limitar a transcriure els relats orals
del nostre folklore, sinó que en va novel ·litzar els personatges i les circumstàncies.
El resultat és la creació d’un món literari fascinant.
A la darreria de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a
publicar les novel·les del cicle de Cassana —nom d’un poble imaginari de les
comarques del sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980),
Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel·les, que
constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat
del segle XX, Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la
destrucció d’una classe social, la dels terratinents valencians de les
comarques del sud.
Valor no amaga els conflictes i les tensions de classe, sinó que
els posa en primer pla i en fa el punt de mira de la novel ·la. «L’autor —ha
escrit Josep Iborra— ens conta la història d’una vida tancada entre muntanyes i
encara feudal, quan la qu estió social comença a desbaratar els seus
tradicionals esquemes. Sobre el fons de la primera Guerra Europea, Valor
presenta un variat panorama social que inclou tots els racons de la vila i dels
seus voltants: la casa senyorial i l’habitacle humil, la botiga i el mas, el
Casino dels rics i la Casa del Poble, la taverna inhòspita i l’església…».
En les seues novel·les Valor apareix molt vinculat al món rural
d’on procedeix, concretament la Foia de Castalla o qualsevol altre poble del
rodal de l’Aitana o de Mariola. En aquest món narratiu, la natura hi té una
funció ben important.
Valor la descriu d’una manera realista, sense lirismes, com a
rerefons de la lluita d’uns homes per a sobreviure de dia en dia. Des que es va
publicar la seua primera novel·la, Valor es va mantenir fidel al model
tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de
la seua vida literària.
Les seues novel·les es poden agrupar en dos blocs: novel·les de
l’heroi individual, centrades en l’anàlisi dels conflictes individuals del
protagonista en relació amb el medi —L’ambició d’Aleix (1960) i La idea de
l’emigrant (1982)—, i novel·les en què l’heroi individual amb les seues
peripècies és substituït per un protagonista col·lectiu, representat per uns
nuclis familiars analitzats per mitjà del pas del temps, com en les tres
novel·les llargues que constitueixen el cicle de Cassana. En aquesta trilogia
Valor va aprofitar totes les possibilitats que li oferia el model del realisme
narratiu; va saber dotar de profunditat psicològica els seus personatges i va
construir un retaule, ambiciós i complex, del primer terç del segle XX al País
Valencià.
La seua obra narrativa també inclou reculls de relats com Narracions
de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982), Narracions
perennes (1988) i Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).
©Oxford University Press España, S. A. L l e n g u a i L i t
e r a t u r a
No hay comentarios:
Publicar un comentario