viernes, 12 de febrero de 2016

JORNADA D'ALUMNES MEDIADORS 11-2-2016 2ª sessió




Després de esmorzar, els alumnes s'han anat als tallers de mediació i els professors hem continuat la nostra sessió de reciclatge consistent en una introducció a la mediació filoparental/intergeneracinal a càrrec de Mª Desire Olivero Benitez: "LA MEDIACIÓ ÉS UNA ACTITUD DE VIDA", hi ha que treballar de dintre cap a fora, no és  nou. La necessitat de mediació ve per la laxitud de les normes, el posar els drets per davant dels deures, els resultat de la avaluació per sobre del procés, els pares són perifèrics de la vida familiar, les mares es troben soles educant. 
Quins objectius té la mediació entre pares i fills? proporcionar un espai neutral, confidencial, imparcial que atorgui a les parts allò que estan buscant, una AUTOGESTIÓ POSITIVA per un ambient familiar estable, millorant els canals de COMUNICACIÓ, conciliar interessos.
Com? segons Desiree a través de l'amor, des de el cor, des de on es fan les coses.

Ens va posar aquest vídeo: "MIRAR AMB UULS DE NEN ALS ULLS DE NEN DELS DEMÉS" 
"QUAN CANVIES LA FORMA DE MIRAR LES COSES LES COSES CANVIEN".
Es treballa primer amb els pares, és el protocol del mediador, seguint un codi  deontològic, aprofitant les neurones espill ( aquelles que imiten el que tenen davant) és el anomenat RAPPORT, quan hi ha quimica entre les persones, feeling, es produeix un ball, això és el rapport.
Comença un rolplaying:

El mediador els informa a través de preguntes: esteu voluntàriament?, la informació és confidencial, si existeix un delicte es paralitza la mediació, seré imparcial, si veieu que no ho sóc, ho dieu de forma educada, sense crits i seguint unes normes de comportament. No insults ni cridar, i exercint una escolta activa.
La mare va exposar la necessitat d'ajut per tindre un problema amb la filla, li costa centrar-la i que m'atenga, es diu Sara, era adorable però ara no és la mateixa, té 15 anys, estudia a estones.
Sara no té germans, els pares es van separar fa 6 anys, el pare té un altra parella i un fill de 5 anys, el pare no vol involucrar-lo. Després de la separació no volia anar amb el pare, però ara ja esta bé. la mare vol portar-la a un internat, el pare diu que és una exagerada, que no hi ha per tant. Sara està repetint 2n d'ESO, falta a sovint a classe, la mare  la porta a vegades però ella no entra, es passa el dia al centre, però no entra a les classes, el pare diu que és que no li agrada estudiar, com passa a molts nens, la mare li castiga sense mòbil, sense sortir, però la nena no li fa cas. El pare es queixa que quan la té el cap de setmana sempre està castigada, que ell la té poc de temps i no la pot gaudir.
La mare està esgotada i diu: "si no la castiguem ara, estarem castigats,, nosaltres tota la vida" .
El pare contesta que Yoli, la mare, té un caràcter molt difícil, i la nena també, la ajuda li cal a la mare i ell no pot ajudar-la. Sara està agobiada per la mare perquè és una exagerada.

La mediadora li demana a la mare que conte el dia a dia de sa casa: dilluns, desperta a Sara a les 7, a les 7.15, 5 minuts més tard, no s'aixeca, aleshores es posa nerviosa i crida, Sara s'aixeca de mal humor, la porta a classe perquè ja no arriba al bus,, ja estan enfadades, quan va a replegar-la continuen enfadades i no es parlen. Sara es queixa de tot, del menjar, de les classes,.... si és parlen es per a discutir. No ajuda a casa, no mai té deures ni examens. Li crida l'amic, i encara que sap que no pot sortir, se'n va. Sopen juntes, però no sempre.

Passes alguna estona bona amb ella? abans dormien juntes, però des de que surt en eixe xic, res. Mare i filla dormien juntes fins als 14 anys.
El pare la porta a menjar fora de casa perquè ell no cuina, al cine, al teatre, no respecta els castics que posa la mare. No hi ha acord educatiu, ni comunicació entre els pares. El fa relaxar-se i els canvia de cadira per a posar-se en el lloc de l'altre. El pare diu que es sentiria fracassat com a mare, enfadat per no saber com educar a la seua filla. La mare diu que es sentiria trist, si em salto els castics malament i si el seguim també malament

La setmana següent amb la filla.

CONCLUSIÓ: TOTS ELS PARTICIPANTS HAN DE CREURE EN LA MEDIACIÓ, la mediació es basa en la igualtat. Aquí ens trobem en una mare sobre protectora, un pare que pensa més en els drets que en els deures, i no veu els problemes com seus.

Sessió amb SARA:


Sara diu que la mare es molt exagerada, el pare és neutre, li fa la mateixa explicació que als pares, ella conta la seua versió dels fets. No li feien cas després de la separació, la mare li posa molts horaris, ella és responsable quan surt. ¿Què proposaries? el pare li ho deixa fer tot i la mare li fa sentir-se malament, els preocupa que deixe els estudis, que sempre tinga que dependre d'un altra persona.
Normalment no va a classe perquè el nuvi la va a buscar i se'n va en ell, en ell se sent protegida (de què?), ell li diu com vestir, en qui anar, quan sortir,  com fer les coses, la mare li diu que ell la controla, però Sara diu que és una exagerada, al pare no li fa gracia, però no li diu res. Les seues amigues no saben res de la seua relació perquè ja no va en elles, i ho fa per amor, no per por, li controla el mòbil. Els seus pares no la protegien tant.
Si hagués violència de gènere se para la mediació immediatament. es veuria si el pares li donen importància  o no, i si comencen tractament.
Si els pares passen hi ha que denunciar, però açò pot ser molt perjudicial per a la menor, el millor derivar als experts.
Hi ara coneixerà al nuvi.



EL VICTIMISME ÉS UNA MANIPULACIÓ
Hi ha que intervindre el mínim possible, sol durar tres mesos de mediació, si tot va bé.
Entra en joc Raül, ella amb mi ho té tot, els pares me donen a mi la culpa del seus problemes, el que més m'agrada són les motos i Sara. Jo no l'obligo a res, ella ho fa perquè m'estima. Quan surto en els amics ella es queda a casa, perquè vol. Vols que estudie? jo tinc poc temps, el que tinc el vull passar amb ella.
Ell té 20 anys, surt d'una relació anterior on es va sentir abandonat i rebutjat, ella era més gran que ell. Perquè falte uns dies a classe no passa res. Ella sempre em fa cas.


Raül té inseguretat, com tots els mal tractadors, seguiriem després en Sara i els seus pares, concretant prioritats en una pissarra i observant les diferències.
Sara es va sentir abandonada, Yoli veu una nena que passa d'ella, i així succesivament.

Hi ha que marcar limits perquè convivim amb altres persones que són menors, no tenen maduresa evolutiva, hi ha que donar i saber rebre. En aquest cas en les normes hi ha que incloure al nuvi, perquè si el deixo fora ella no funcionarà.
El pare ha de complir els castics, la mare que no recrimine i que es comuniqui. Hi ha falta d'afecte en tots, tenim que empoderar a Sara perquè és massa submisa i tot plegat pot arribar, si no intervenim, en pegar a la mare, o que es pose amb un autèntic maltractador




Jo arribo a la següent conclusió, valoració personal.

En aquest cas serien MEDIADORS



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada