domingo, 14 de febrero de 2016

JORNADA MEDIADORS 2016: JOSÉ ANTONIO MARINA, última sessió a la que vam assistir


José Antonio Marina és un escriptor i pedagog de reconegut prestigi, comença la seva ponència amb la història del gos al que se li havia ensenyat a parlar: "Una professora de la facultat d’educació, va anunciar al seu alumnat que en la propera classe duria un gos al que havia ensenyat a parlar. Tots els alumnes es van quedar expectants esperant que passaria el proper dia. I, efectivament, la professora va portar un gos a l’aula. Va explicar que aquest era un gos al que havia ensenyat a parlar. Acte seguit, l’alumnat es va quedar mirant el gos a l’espera que pronunciés les primeres paraules. Passats un parell de minuts, una noia de l’aula li va dir a la professora: “Aquest gos no parla!”, llavors la professora va contestar: “Si recordeu, us vaig dir que portaria un gos al que havia ensenyat a parlar, no pas un que n’hagi après”.
Després ens va comentar que va estudiar la intel·ligència de les gallines, les que es reconeixien davant un espill, va tindre dos una va posar 5 ous i l'altra 650 (Paca), va fer un estudi del fox terrier, cada 40 dies els avaluava amb menjar i un vidre, els gossos donaven la volta al vidre, primer no, però la segona vegada si, les gallines no ho feient. Ara estudia quan viuen les gallines, de moment 8anys i 6 mesos (molt divertit el seu discurs, i molt interessant)
Extret d'una entrevista: "Les gallines no volen, les gallines tenen una visió molt precisa, però en túnel, per a un espai molt reduït, les gallines no col·laboren mai."
Després ens va contar una història d'un rei Xines i una plaga de rates, la solució que va donar va fer que hi hagueren més rates, conclusió : NO TOTA SOLUCIÓ ÉS BONA, SI JO ESTIC HOSTIL NO VAIG A CONNECTAR.
En tot projecte ètic parteixo de la premissa d'entendre a l'altre. Les paraules ens donen pistes per reconstruir el que ha dit l'altre, en canvi en els objectes no passa, si jo et dono una botella d'aigua, et dono el que veus.
"Cada dia et pareixes més a la teua mare", és un elogi o una critica?
Interpretem les coses pel context.
"Un matrimoni va a un bar i demana lluç, la dona li diu al marit, cuita o a la planxa, el marit respon, però és que sempre m'has de recordar que estic gros?"
Interpretem en funció del nostre estat d'ànim, del meu moment emocional. El mediador ha de aconseguir que els altres entenguin les diferents posicionaments.
Problemes que resol la mediació:
- la convivència davant un problema sempre tornem a la força, hem d'usar la saviesa, la gran creació de la intel·ligència és la BONDAT. Ella s'encarrega, la intel·ligència, de resoldre problemes, és més fàcil la teoria que la pràctica. EL MÉS IMPORTANT DE TOT, L'OBJECTIU DE LES PERSONES, ÉS ARRIBAR A LA FELICITAT, INDIVIDUAL I SOCIAL, per arribar a una societat justa.
En l'etapa de l'adolescència el cervell es redissenya, disminueix la zona gris i augmenta la blanca (xarxes connectores) el cervell es fa més potent, més ràpid. L'adolescent es troba en un cervell nou hi té que aprendre a utilitzar-ho. Es pot augmentar la intel·ligència? si. Argumenta aquest fet dient que el cap d'una banda amb un CI de 150, adolescent, va deixar els estudis, al 25 anys està a la presó per tràfic de drogues. 
FER UN BON ÚS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ÉS TINDRE TALENT.
La intel·ligència es pareix al poker, hi han cartes en les que no podem fer res, hi han bones hi han roines, millor si són bones, però encara millor si saps jugar.
Ensenyar a saber jugar en les cartes que tenim, perquè si juguem bé podem canviar les cartes que tenim.
El talent està després de l'educació, i pot ser un talent saber viure i conviure. Hem de ser facilitadors, aprendre a ser persones, a sentir millor, a actuar millor. Se pot aprendre a ser covard o a ser valent. La temor al que diran, no mai podem agradar a tots, i ens va contar l'historia de la família i el ruc.
No tots queden contents en una mediació, però i ha que crear l'ambient per a que puga hi haver una mediació, el que fem a l'escola es trasllada a la resta del món.
TALENT COL·LECTIU: les coses es poden arreglar i es poden resoldre.
Ens conta la historia de la construcció d'una catedral, un home li pregunta a un picapedrer, i vostè que fa? aquí amb està merda de pedra, açò dona fastig,, va a un segon picapedrer i li fa la mateixa pregunta, aquest li diu: jo faig el que m'han manat, aleshores va a un tercer que li diu: estic construint una catedral, aquest no havia perdut el significat del que estava fent.
La nostra professió és dura, però molt noble, ja que intervenim par a millorar el món. IL·LUMINEM A TOTA LA HUMANITAT.
Un altra historia, un home que al morir, després d'una vida trista, va voler que li posaren a l'epitafi: "Vaig fer el que vaig poder". Si ens anem a dormir pensant que hem fet el que hem pogut assistirem a un canvi de la realitat.
Distingim entre EMPATIA ( posar-te al lloc de l'altre) i COMPASSIÓ (sentir el dolor de l'altre)
Després ens va parlar d'aquest vídeo

 És el test d'aplaçament de la recompensa, si ets capaç d'aplaçar ets capaç d'aprendre, tenen millor perspectiva d'aprenentatge els que aplacen la recompensa


No hay comentarios:

Publicar un comentario