sábado, 13 de febrero de 2016

Una tassa de brou.No jutjar per les aparences. Contra la discriminació.

Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei.

 “Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant  sense immutar-se.
– Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la cullera.
El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i ... dues forquilles.
Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:
– Fins aviat ! –li diu la senyora.
– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.
La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira... Però: Sorpresa !
La bossa de mà ha desaparegut.  "Així doncs aquest magrebí... "
Quan ja anava a cridar: "Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.

Batista Cerruti

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada