ELS QUATRE PILARS DE LA COEDUCACIÓ.

La coeducació és el braç pedagògic del feminisme. No és una doctrina, sinó una estratègia per a l'emancipació, perquè prevé i combat el dany causat per la discriminació sexista. El feminisme és un compromís moral amb la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre els sexes. La tradició del pensament crític i l'acció política feministes es basen en quatre grans vectors didàctics:

1. Reconèixer el protagonisme cultural i històric de les dones. Enaltir el valor de la igualtat com a garant de la pau, el desenvolupament i el benestar. Mitjançant l'anàlisi dels moviments i canvis socials que han permès aconseguir una democràcia incloent i real. Amb especial atenció al feminisme: del sufragisme al Ciberfeminisme. I estudiant la biografia de les seues rellevants i referents protagonistes.

2. Combatre els prejudicis i estereotips de gènere. Els models d'identitat binaris, tradicionals, hegemònics i heteronormatius quan actuen com a elements d'opressió i impedeixen el lliure sentiment i expressió de la diversitat afectiva, sexual i familiar. També quan condicionen els projectes de vida, les vocacions i els itineraris d'estudi i professió. Podem fer-ho amb la revisió de l'imaginari, el llenguatge, els contes, les imatges, la publicitat, jocs i joguets; per exemple.

3. Impulsar l'autonomia personal, l'ètica de la cura i la corresponsabilitat. La solidaritat ha d'imperar per sobre de la competència i el consum. La conciliació de la vida personal, familiar i laboral és necessària si desitgem una qualitat de vida acceptable i sostenible per a la majoria. Això exigeix aprendre i participar en les tasques domèstiques i en l'atenció a les persones dependents.

4. Identificar i rebutjar les violències masclistes. El masclisme i l'homofòbia són els instruments de coerció que sustenten el poder patriarcal. En el món queden encara pràctiques repugnants: de l'avortament selectiu a la mutilació genital passant per la prostitució, el matrimoni o l'embaràs forçat. A Espanya, combatre la violència de gènere exigeix la revisió de l'arquetip romàntic, negar la dependència, el xantatge emocional i l'assetjament moral. Així com rebutjar les actituds de possessió, dominació i control en l'adolescència. Estimar ha de ser un exercici de llibertat.

«COEDUCACIÓ: DIDÀCTICA DE LA IGUALTAT DE GÈNERE» Juan Lillo Simón