Cicles formatius
lunes, 22 de febrero de 2016
sábado, 20 de febrero de 2016
EL BLOG DE ÓSCAR GONZÁLEZ: Aprende qué puedes esperar de tu hijo en cada etap...
EL BLOG DE ÓSCAR GONZÁLEZ: Aprende qué puedes esperar de tu hijo en cada etap...: Con frecuencia cometemos un error bastante común entre los padres: esperamos de nuestros hijos “más de lo que pueden dar” para su edad o ...
jueves, 18 de febrero de 2016
lunes, 15 de febrero de 2016
domingo, 14 de febrero de 2016
Una família i un ruc. No jutjar per les aparences. Contra la discriminació.
Hi havia una vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer món. Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al passar pel primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de les regnes”
Aleshores, la dona va dir al marit:
– “No permetem que la gent parli mal del nen”
El home el va baixar i se’n va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”
Es varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants s’exclamaven:
– “Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li trencaran l’esquena!”
Finalment, van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”
Conclusió: no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar de què ho estaven fent bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
MUJERES con Premios Nobel
Premios Nobel En 2020 se han cumplido 119 años de Premios Nobel, concedidos desde 1901 en 5 disciplinas (menos Economía, desd...
-
3. Ley de Ferrocarriles de 1855 Art. 2. Entre las líneas de servicio general se clasificarán como de primer orden las que, partiendo de...
-
TRATADO DE VERONA ARTÍCULO 1. Las Altas Partes Contratantes (…) se obligan del modo más solemne a emplear todos los...
-
“Pues bien, querido Glaucón, debemos aplicar íntegra esta alegoría a lo que anteriormente ha sido dicho, comparando la región que se ...
