1.- Reconèixer el
valor i la importància d'estudiar.
Es tracta de
reconèixer la seua dificultat i valorar la necessitat d'estudiar ja
no sols com a opció per a disposar d'una professió qualificada,
sinó com a part fonamental en el creixement personal. Que senten
expectatives i missatges positius, coneixent les experiències
personals dels seus pares quan van estudiar i/o d'altres persones
pròximes.
Un aspecte clau és
no comparar amb altres xiquets de la seua edat. Es tracta de
potenciar des del positiu i no culpabilitzant ni exigint. Per molt
que els pares desitgem i vulguem que els nostres fills estudien, fins
que ells no ho interioritzen i estiguen convençuts que és el millor
per a ells, no ho faran. Per això, més que castigar per no fer,
premiar
per
assumir responsabilitats i complir rutines.
2.- És necessari que
com pares minimitzem
els errors que cometen i remarquem tots els seus èxits,
avanços i aspectes positius que aconseguisquen, per molt xicotets
que resulten. I no sols èxits acadèmics també reforçar i valorar
aspectes socials, emocionals i valors.
3.- Elaborar un
horari de vesprada.
Aquest ha de
ser consensuat amb el vostre fill, de manera que tinga una vesprada
organitzada amb temps per a berenar, estudiar, jugar, estar amb la
família... L'horari s'utilitzarà com a referència principal i
habitual de funcionament, la qual cosa no significa que no es puga
modificar sent flexibles i comprensius. Tindre en compte que a partir
de primer d'educació primària, el xiquet ja necessita dedicar tos
els dies entre setmana un temps i espai per a estudiar. Com a
referència podem establir, a partir d'Educació Secundària
Obligatòria, dedicar dues hores diàries. En cas de finalitzar la
tasca abans del temps establit, aprofitar el temps restant per a
repassar altres temes, llegir llibres o periòdics, revistes, fer
esquemes... la idea és que automatitze que tots els dies ha de
dedicar un temps establert a estudiar, llegir o fer els deures."
4.- Que
utilitzen les tècniques d'estudi bàsiques.
Abans de començar a
estudiar un apartat, s'ha de fer una lectura ràpida del mateix,
posant atenció en els seus apartats i paraules clau, fixar-se en els
dibuixos explicatius, subratllar el més important amb diferents
colors en funció de si són paraules claus, definicions, aspectes
essencials..., tornar a llegir, realitzar esquemes, fer-li preguntes
per a saber si ho ha entès... Si perdem la calma i el control, és
millor delegar la tasca en algú extern que li puga ajudar des de la
tranquil·litat i sense projectar-li ansietat.
5.- Proporcionar
unes condicions òptimes, oferint un lloc tranquil, il·luminat
i sense sorolls,
on poder llegir, realitzar els deures i estudiar amb calma i
tranquil·litat. No tindre la televisió encesa, ja que el distrau i
li resta concentració. Intentar que no tinga el mòbil prop o que
aquest es trobe apagat, evitant distractors i potenciant la
concentració. És important que associe estudi amb silenci i que la
zona dedicada a aquest fi, siga per a això i només això.
6.- Relació
positiva i constructiva amb l'escola.
Resulta fonamental
que els nostres fills vegen que la relació que mantenim amb
l'institut és autèntica i positiva, no parlant malament ni
criticant la seua forma d'actuar. Si hi ha alguna discrepància amb
l'institut el millor que podem fer és dirigir-nos a ell, exposar els
nostres dubtes i suggeriments amb el màxim respecte, intentant
arribar a acords mutus i consensuats.
7.- En lloc
de reforçar i premiar notes i aprovats, intentar elogiar i lloar
esforç i rutines.
El veritablement
important és que els nostres fills dediquen tots els dies una estona
a l'estudi, en compte de centrar-nos en si ho fa bé o mal, adquirint
l’hàbit de treballar tots els dies, valorant i reforçant l'esforç
i el sacrifici que posa a les coses."
8.- Acompanyar
en l'estudi.
Hem de mostrar-los
que ens preocupem, preguntant-los o fins i tot vegent l'agenda per a
així motivar-los i animar-los en què ho van a aconseguir.
Supervisar que compleixen el seu pla
de treball.
Açò no vol dir que estiguem al seu costat fent deures o estudiant,
hem de recolzar, supervisar i motivar. D'aquesta manera fomentem la
seua autonomia i independència en l'estudi. I si hi ha alguna cosa
que no entenen i no podem ajudar-los, animar-los que ho pregunten al
professorat en la següent classe.
9.- No hi ha
major motivació davant d'una tasca que la satisfacció i
gratificació personal que et reporta el fet de fer-la.
Si aconseguim que els
nostres fills gaudisquen de l'activitat que realitzen, aconseguirem
que dediquen més temps, esforç i recursos a la dita tasca, sense
necessitat d'insistir i reforçar. El millor exemple el tenim en
l'esport. Quan aconseguim gaudir d'ell, tant el temps que invertim
com els resultats que obtenim es multipliquen exponencialment. Per
això és necessari posar l'èmfasi en el procés i no en el
resultat.
10.- No oblidar
que possibles conflictes emocionals i afectius en la família li
poden repercutir de forma considerable.
Un bon clima familiar
és fonamental per a potenciar les seues capacitats i resultats. En
cas contrari, no són capaços de centrar-se en les activitats del
dia per centrar-se en els problemes emocionals que observen i senten
a casa. No oblidem que estan en una edat de canvis físics i
psicològics (adolescència) , on se'ls presenten molts conflictes
interns i tenen molts interessos i necessitats. Hem d'anar amb molta
cautela i mantenir una bona comunicació.
