RAONS PER A COEDUCAR

Vivim en un país democràtic que basa la seua convivència en el principi d'igualtat formal. Persisteixen, però, discriminacions i dependències heretades del passat. La violència, alienació, marginació i pobresa segueixen afectant més les dones i les xiquetes. La llei, encara que necessària, no és suficient per a instaurar la igualtat efectiva.

Necessitem voluntat, compromís i recursos específics per a aconseguir benestar per a la majoria. La discriminació sexista ens situa en la dominació o en la submissió. Mitjançant normes, costums i valors, venuts com a tradició inamovible, el patriarcat ha regit la vida de les persones i els pobles sense admetre contestació. Es presenta com a llei o revelació contra la qual no es pot conspirar sense risc de càstig.

Amb tot, el control de la natalitat i l'accés de les dones a l'educació, a l'ocupació i al món de la responsabilitat i la decisió pública són clars indicadors de desenvolupament i prosperitat. Un poble d'aspiracions justes no pot menyscabar els drets i deures de la meitat de la ciutadania. Per tant, l'herència patriarcal és un obstacle per al progrés i la modernitat. Enemiga tant de dones com d'homes, és una manera retrògrada i immoral de concebre la societat i les relacions personals.

Treballar per la Igualtat real: La igualtat és un concepte formal que transmet la possibilitat de substituir uns elements per uns altres sense alterar la naturalesa del conjunt. Quan es refereix a persones, la igualtat implica considerar-les de la mateixa manera, al marge de les diferències individuals. La igualtat és un concepte filosòfic que posseeix valor de referència. La teoria crítica feminista proposa altres objectius operatius:

EQUIVALÈNCIA: igual valor i prestigi per a dones i homes.

EQUIPOTÈNCIA: mateixa capacitat per actuar i competir.

EQUIFONIA: mateixa força i prestigi en la veu i en l'opinió.

PARITAT: igual presència en àmbits de poder i de decisió.

Aquests objectius, tot i que semblen molt nobles i desitjables, no es decantaran ni ocorreran per si mateixos, per art de màgia o messianisme polític. Enfront de la inacció, prevaldran els privilegis patriarcals. Les persones en posició d'avantatge no cediran graciosament davant els oprimits. La lluita per la dignitat i els drets és necessària, imprescindible.

En primer lloc, pertoca l'anàlisi de la realitat: observar, explicar i analitzar sense hipòtesis antecedents. Descobrir aquells àmbits de convivència, ja siguen socials, polítics, econòmics, o culturals i educatius, on persisteixen el dany i el dolor provocats per la discriminació sexista. I després, programar, executar i avaluar mesures correctores.

Acció positiva - afirmativa: És el terme que utilitzem per nomenar les propostes d'acció orientades a identificar les pràctiques discriminatòries per així substituir-les per unes altres que contribueixen a la igualtat real. És a dir, promouen la dignitat, l'exercici efectiu de drets i deures, la igualtat en el tracte i les oportunitats.

Empoderament: És el nom que reben les mesures d'acció positiva - afirmativa que també serveixen per reforçar la seguretat, la capacitació o la iniciativa de col·lectius especialment desafavorits.

Cap assoliment a favor de la igualtat és definitiu. Sempre és possible que es produïsca una reacció. Durant els cicles de crisi econòmica, acumulació i palanquejament de capital pateixen més els que menys tenen. Oblidem amb freqüència que les retallades i privatitzacions perjudiquen més als més febles: les dones, la infància i les persones dependents.

Hui en dia, també l'escola està immersa en un procés de reacció ideològica i estructural que l'allunya d'aquests compromisos centrals. Si manté en peus la seua vocació emancipadora, però, és només gràcies a l'oposició conscient i l'esforç diari de la majoria del col·lectiu docent.

«COEDUCACIÓ: DIDÀCTICA DE LA IGUALTAT DE GÈNERE» Juan Lillo Simón