Quim
Monzó és l'autor més important de la narrativa breu actual.
Està dins
la
tendència
al·legòrica
convertint els referents urbans
en elements que caracteritzen la
nostra època: la despersonalització de les relacions humanes, la
solitud i la insatisfacció de l'home
,
l’obsessió
per
la
faena,
el
consumisme...
És
una
al·legoria
pessimista
de
la
societat
moderna.
Les
seues obres narratives són improvisades utilitzant gèneres menors,
com:
Novel·la:
L'udol
del griso al caire de les clavegueres,
recull
de contes amb trets de la Generació dels 70. La
magnitud de la tràgedia,
clixé de personatges amb els dies contats.
Contes,
es
caracteritzen per:
l'estructura
sense argument lineal, amb bifurcacions i
final
sorprenent, humorístic i absurd; elisió d'elements superflus, sense
ornaments: són contes actuals, originals, amb ús de la ironia i la
paròdia: són reflex de la societat contemporània (conflictes
sentimentals, vida exasperada d'una gran ciutat, la faula moral,
reflexió sobre la decadència física i el pas del temps, deformació
d'episodis literaris coneguts): Selfservice,
Uf, va dir ell, Mil cretins
Articles,
literatura
periodística, amb
escriptura ràpida que redueix a l'absurd els discursos públics,
escriu
columnes des de la condició de consumidor, usuari i espectador.
190
A.I.P.
No hay comentarios:
Publicar un comentario