EXAMEN RESOLT DE VALENCIÀ 3

Trieu una de les dues opcions

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase.

Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà millor no posar-se’n, i la torna al calaix.

Obre l’altre cos d’armari i mira les camises. N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color blanc el fa gras. La torna a lloc. Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s tenyits de negre.

Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit s’afegeix que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la de quadres verdosos? Si triés la camisa negra, l’americana de quadres li serviria per trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra de la camisa i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americana de quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal.

Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38.

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen

al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. els eslips: sorda o sonora?

2. esport: oberta o tancada?

3. posar: oberta o tancada?

4. penjacorbates: sorda o sonora?

5. llisa: sorda o sonora? b) Indica la funció sintàctica de les estructures sintàctiques subratllades: [1 punt]

1. Al dubte tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit [...]

2. Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, [...]

3. Perquè l’americana és un altre dels dubtes

4. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra [...]

c) Digues quin és el camp semàntic que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text. [1 punt]

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Reflexiona sobre la funció de la literatura com a entreteniment. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

 S O L U C I Ó  D E  L A  P R O V A  D ’ A C C É S

AUTOR: Salvador Vendrell

Qüestions

1.- a) Aquest text està inclòs en L’illa de Maians, llibre de contes de Quin Monzó. Pertany a l’àmbit literari i al gènere narratiu. El tema d’aquest text es pot formular com «els dubtes a l’hora de vestir-se per a anar a una cita». Si apliquem l’estructura tradicional del conte, es pot dividir en tres parts:

• El plantejament, que introdueix la situació inicial: L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase. Dubta què posar-se.

• El nus, que la desenvolupa, i en què es poden distingir dues parts diferenciades: la primera part, que correspon al segon paràgraf, i que narra els dubtes del personatge a l’hora de vestir-se. En la segona part, que correspon al tercer paràgraf, al dubte de

no saber com vestir-se per a quedar més afavorit, s’hi afig el fet que no sap com hi anirà, ella. Hi anirà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? I pensa de quina manera pot anar més ben vestit d’acord amb el que portarà ella; dubta, sobretot, amb les jaquetes i la corbata.

• El desenllaç en aquest text queda obert. Com que és només un fragment d’un conte, no podem llegir-ne el final.

b) Un home s’acaba d’afaitar i de dutxar i no sap què posar-se. S’entafora uns eslips per avançar faena, però descarta posar-se cap samarreta. Busca una camisa, però rebutja la blanca, perquè pensa que el farà gras. Creu que li escauen més bé la grisa o la negra, però, com que se les ha posades tan sovint, no ho té gens clar. I encara té més dubtes, perquè no sap com anirà ella. Hi anirà ostentosa? Es vestirà de manera senzilla? Després hi ha el dubte de la corbata, si se n’ha de posar o no. I quina? La de quadres? I l’americana? Hi combina bé?

c) El text de Quim Monzó està molt modalitzat, perquè narra l’estat d’ànim d’un personatge ple de dubtes a l’hora de vestir-se d’una manera o altra. Hi ha molts verbs valoratius, com ara: pensar, dubtar, semblar, agradar…L’home no sap què fer i així: Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa…(línia 3); li sembla (línia 5); li agrada especialment (línia 7); l’atreu el tacte (línia 8); decideix per una d’aquestes (línia 11)… El mateix es pot dir del lèxic, amb substantius i adjectius, com ara: Amb una mà s’agafa el petit mixelín; (línies 1-2); el color blanc el fa gras (línia 8)…; adverbis: potser serà millor (línia 5); especialment (línies 7 i 8) massa (línia 24)… Aquesta abundància de lèxic valoratiu es pot comprovar en l’última frase: O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal. Finalment, cal esmentar les preguntes i les interrogacions que el narrador pronuncia al llarg del text i que remarquen l’estat d’angoixa i les vacil·lacions del personatge: ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres?

d) Es tracta d’un text narratiu que pertany a l’àmbit d’ús literari. És narratiu, perquè conta el que fa un personatge en un temps i en un espai. En aquest cas, un home que ha d’acudir a una cita i no sap què posar-se. Com que es tracta d’explicar les accions del personatge, hi ha molts verbs. Per a narrar els fets, l’autor fa servir el present, que és el que marca la situació de parla, el temps díctic: Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. Però també podem trobar-hi temps anafòrics que es refereixen a temps anteriors o posteriors a la situació de parla, com ara: Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos.

2.- a) 1. Sonora. 2. Oberta. 3. Tancada. 4. Sonora. 5. Sonora.

     b) 1. Es tracta d’una proposició subordinada substantiva interrogativa indirecta en funció de complement directe.

         2. Es tracta d’un sintagma adjectival en funció de complement predicatiu, perquè té una doble atribució: d’una banda, complementa el verb i, d’una altra, complementa el subjecte, que està elidit (ella).

         3. En aquest cas tenim un sintagma nominal en funció d’atribut, ja que és el complement que acompanya el verb copulatiu.

         4. Ara tenim una proposició subordinada substantiva que fa la funció de subjecte. Està introduïda per la conjunció que, que fa de connector.

   c) El camp semàntic que predomina en el text és el de la roba. Exemples: eslips, samarreta, camisa, pantalons, corbata, americana…

3.- a) Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els darrers. Després del seu primer recull de contes —Uf, va dir ell—, s’hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d’elements superflus, tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri (1980), encara és present una certa atmosfera onírica, però en L’illa de Maians (1985) preval la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, i també la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatgesde Monzó, l’ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels huitanta [Trobareu un comentari més ampli en la solució de les qüestions específiques de literatura, en les pàgines 28 i 29.]

b) Actualment, tal com estan les coses, en aquesta societat de la informació que emet missatges cada dos per tres i a tot arreu, la literatura ho té molt difícil a l’hora de competir amb altres productes d’entreteniment que es venen cada vegada amb més intensitat i amb més atractiu. Penseu en el futbol, per exemple, que ja no és només un simple esport: és tot un espectacle que mou molts diners. És un producte comercial. I així, podem parlar del cinema, dels videojocs…I la literatura no pot competir amb aquests productes, perquè necessita l’esforç que demana sempre la lectura. I si fem de la literatura un simple producte d’entreteniment, correm el risc de convertir els escriptors en venedors de productes comercials, però sense cap contingut ni trellat. D’altra banda, des de l’escola moltes vegades es relaciona la lectura amb l’estudi, i això, és clar, és incompatible amb l’entreteniment i el plaer. És una llàstima, perquè la veritat és que, quan un té l’hàbit de llegir, no troba res millor que gaudir d’un bon llibre.

© Oxford University Press España, S. A.                                                                            V a l e n c i à : L l e n g u a i L i t e r a t u r a