3.- La producció literària
de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord
amb aquesta asseveració? Explica per què.
Filla única d’un matrimoni atret per la literatura i el teatre, Mercè
Rodoreda només va anar dos anys a escola, però va ser una gran lectora. Intentant
fugir d’una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses
publicacions periòdiques. El 1933,
a vint-i-tres anys, va publicar la seua primera
novel·la, Sóc una dona honrada?, i fins al 1936 tres més. Aquestes obres van
ser rebutjades posteriorment per l’autora. El 1938 va publicar Aloma, que
presenta moltes de les característiques de les novel·les posteriors, com la
narració en primera persona per part d’un personatge femení, la introspecció
psicològica o el lirisme. Mentrestant, Rodoreda s’havia integrat cada vegada
més en la dinàmica vida cultural de la Catalunya de la República.
L’any 1939 l’escriptora
va emprendre, al costat d’altres companys de la seua generació, el camí de
l’exili, que seria molt més llarg i dur del que es pensava en un principi.
Sense temps per a escriure novel·la, es va dedicar al conte. Més tard, a la
dècada dels cinquanta, es va establir a Ginebra en unes condicions millors i va
tornar a reprendre la novel·la. El camí per a tornar a enfrontar-se amb aquest
gènere és
marcat per Vint-i-dos contes, que va esdevenir una mena de
laboratori en què va experimentar temes i tècniques que utilitzarà en les
novel·les posteriors. Vint-i-dos contes és una obra d’un gran pessimisme, fruit
de la desolació de l’exili. La majoria de les narracions d’aquest recull tenen com
a tema les relacions amoroses abocades al fracàs.
El 1962 va publicar la seua novel·la més famosa, La plaça del
Diamant. Rodoreda hi tracta la història senzilla d’una dona de les classes
populars i, per mitjà de les seues limitades possibilitats de visió i de
comprensió, els grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. El
contrast entre allò que és tràgic i complex —la guerra— i el que és petit i íntim
produeix una tensió dramàtica impressionant. Com va remarcar Joan Fuster, «la
guerra i l’exili, i el temps que passa, donen al seu art una estranya agudesa:
una sensibilitat, si es vol, dolorosament subtil, alineada en la hipòtesi de la
gent anònima, en la multitud pacient, que “sofreix” la història i poques
vegades pot o sap explicar-la».
La plaça del Diamant no és exactament una novel·la sobre la
Guerra Civil. Aquest fet històric hi apareix només com un rerefons de la
narració, que se centra en la psicologia de la protagonista, en la seua
història d’opressió i de soledat. Els fets històrics només hi són esmentats o
suggerits en la mesura que incideixen en aquest personatge. Les tècniques del
monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte
donen com a resultat una prosa evocadora i poètica, que recrea
de manera molt elaborada la llengua oral. La plaça del Diamant incorpora també
molts motius simbòlics, com els coloms.
El 1966 va publicar El carrer de les Camèlies. Com en la novel ·la
anterior, parteix d’un personatge femení, que intenta refer una identitat
personal. En Jardí vora el mar (1967) el protagonista és un home, el jardiner,
observador distanciat de la realitat, que afavoreix l’aparició d’altres
històries secundàries. Del 1974 és Mirall trencat, probablement la seua obra
mestra, narració de la liquidació de tot un món, centrada en la vida d’una dona
de la burgesia barcelonina i la seua família, des del començament del segle XX
fins a la Guerra Civil. És una novel·la de gran complexitat, una mena de
nissaga familiar, que inclou molts personatges i abraça un espai de temps molt
dilatat. La visió del món que es desprén d’aquesta novel·la és la més tràgica i
desencisada de totes.
A partir de La meva Cristina i altres contes, la narrativa de Rodoreda
pren un caràcter cada vegada més simbolista i fantàstic. Aquesta tendència
culmina en Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra (1980), en què narra
l’aventura d’un adolescent que, com el Fèlix del Llibre de meravelles de Llull,
emprén una mena de viatge iniciàtic a través d’un paisatge misteriós, oníric i
esotèric, que el durà, superades una sèrie de proves, a la maduresa.
©Oxford University Press España, S. A. L l e n g u a i L i t
e r a t u r a
No hay comentarios:
Publicar un comentario