domingo, 20 de enero de 2013

EXAMEN DE VALENCIÀ RESOLT 5


El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor mil quatre-cents noranta-dos em van coronar papa, era un dia de molta calor, com si el cel hagués volgut també en això afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt,
que tots van ser coronats en un d’aquests dies de gran calda de Roma, volia dir que cinc pontífexs seguits havien deixat la vida i el regne per no haver resistit un estiu més de calor enganxosa i de mal aire, qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre, a mig matí vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l’hora, Santedat, i trobar en camisa i sense tapar amb el llençol, però un papa en camisa és un papa, Santedat, feia quinze dies que em deien Vostra Beatitud, Santíssim Pare, tots excepte el cosí Francesc. Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat un dia d’aire clar d’hivern, o millor encara un matí de primavera tèbia, però no es pot triar el millor temps l’any per accedir al papat, i més valia gran calor que gran fred, pensant en el poble de i en la llarga cavalcada, i millor sol que no pluja. Un papa en camisa, assegut en cadira de forat redó, també és papa, i quan el barber li passa i repassa la navalla pel bescoll i per les galtes, també, és un papa calb ben afaitat, si el seu cap és coronat amb tiara queda coronat per sempre, i si seu en la càtedra de Sant Pere ja serà fins a la la seua cadira, pel temps que Déu, no els homes, li vulga atorgar de corona i de havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes, ni pot ser bon pastor qui no té un ull posat en els gossos de guarda i l’altre en l’amor i el temor de les ovelles.
Joan F. Mira, Borja Papa, València, edicions 3i4, 1996.
Comprensió del text [3 punts]
Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]
Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]
Identifica les metàfores de les darreres cinc línies i explica què representen. [0,5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides. [1 punt]:
1. em van coronar papa
2. com si el cel
3. tots excepte el meu cosí
4. però no es pot triar
5. és un papa calb ben afaitat
b) Indica la funció sintàctica dels constituents subratllats [1 punt]:
1. Un papa en camisa també és papa
2. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre
3. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre
4. pensant en el poble de Roma
c) Reescriu aquest fragment però canviant “aquella nit” per “aquesta nit”. Modifica els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]:
[...] havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes [...]
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
(Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Què valores més positivament en la narrativa per a joves? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
Qüestions
1. a) Tema: records i reflexions de Roderic de Borja sobre el dia que va ser coronat papa amb el nom d’Alexandre VI. En aquest fragment es poden identificar dues parts bàsiques. La primera va des del principi fins a la línia 13 i acaba amb el mot pluja. El protagonista, Roderic de Borja, conta que fa 15 dies que va ser coronat com a papa de Roma i reflexiona sobre tot el que li ha succeït d’aleshores ençà. Després comença la segona part, fins al final del text, en què el papa Borja reflexiona sobre les responsabilitats que té en l’actualitat i com ha de governar; es refereix d’una manera més clara a les conseqüències que per a ell ha tingut aquella pontificació i a les responsabilitats econòmiques, socials, polítiques i militars que comporta.
b) El dia 26 d’agost de 1492 el papa Borja fou pontificat. Feia molta calor i pensà que també en feia els dies que foren coronats altres successors del seu oncle Calixt, que havien mort en poc de temps. Pensa també que a partir d’ara, en qualsevol situació que es trobe, és el papa, i que si vol ser considerat un bon cap de l’Església ha de demostrar les seues qualitats des del principi. Al mateix temps, ha de saber governar la cúria pontifícia i guanyar-se l’estima, el respecte i l’obediència del seu poble.
c) En aquest text l’autor real és Joan Francesc Mira, que narra en primera persona les reflexions i els pensaments del seu personatge, el papa Borja. El locutor o emissor és el papa Borja, que expressa els seus pensaments i les seues experiències com mostren els exemples següents: em van coronar papa…, afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt…, qui sap si jo seré el sisè…, em va trobar en camisa… Dins d’aquest monòleg interior en què el papa Borja és el locutor i, alhora, l’alocutari, Mira hi introdueix la veu d’un altre enunciador, el cubiculari que va a despertar-lo i que li diu: Santedat, és l’hora, Santedat.…L’autor real del text, doncs, hi introdueix aquesta veu en estil directe (però sense marcar-ho amb cap procediment gràfic).
Aquesta veu del cubiculari queda immersa, per tant, dins del flux de la consciència del papa, i per això el papa continua reflexionant després en tercera persona: Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat… Els receptors reals del missatge som nosaltres, els lectors, evidentment.
d) Bon príncep és una metàfora de ‘bon governant’. Fer un mal pas significa ‘equivocar-se’, però podem considerar-ho més aviat una locució o frase feta que no una metàfora. Bon pastor és una metàfora que té el sentit de guia o governant. Tenir un ull posat en també és una locució o frase feta que significa ‘vigilar’. Els gossos de guarda són una metàfora per a designar els membres de la cúria romana. Finalment, les ovelles són la metàfora del poble cristià en contraposició amb els eclesiàstics, que en són els pastors.
2. a) 2. Com si el cel. 3. Tots excepte el meu cosí. 4. Però no es pot triar.
b) 1. Funció d’atribut. 2. És una proposició subordinada substantiva; funció: complement directe del verb sap. 3. És una subordinada adjectiva, complement del nom de sisè. 4. Funció: complement de règim verbal.
c) […] he dormit poc aquesta nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sé prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes […]
3. a) Els novel·listes que donaren a conéixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l’eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli.
Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista. [Trobareu un comentari més ampli en la solució de les qüestions específiques de literatura, en les pàgines 24 i 25.]
b) L’entreteniment és, potser, allò que un jove valora més en la literatura. De tota manera, com que la joventut és una etapa en què l’adolescent va definint la seua personalitat, hi ha alguns temes i gèneres literaris que el poden atraure especialment. Com ara el tema del viatge, que apareix sovint en novel·les d’aventures com El corsari negre d’Emilio Salgari, L’illa del tresor de Stevenson o La volta al món en 80 dies de Jules Verne. O l’element màgic o fantàstic, que és el punt de partida d’obres de gran èxit com Harry Potter, de J. K. Rowling, o Eragon, de C. Paolini. Un altre factor important que cal tenir en compte en la narrativa per a joves és la senzillesa de l’estructura i el llenguatge planer. Els lectors joves volen que l’entreteniment i l’interés que els puga despertar un llibre siguen immediats, i encara més en una època en què la literatura té tants competidors, des dels videojocs fins al cinema.
© Oxford University Press España, S. A. 

1 comentario:

MUJERES con Premios Nobel

  Premios Nobel En 2020 se han cumplido 119 años de Premios Nobel, concedidos desde 1901 en 5 disciplinas (menos Economía, desd...